Entrades

Imatge
Natura, etnografia, cultura. El nostre poble ha de tenir una política de conservació i protecció.Els nostres avantpassats van desenvolupar un model de territori que va modelar el nostre paisatge amb dues activitats principals : agricultura i ramaderia. Això ha passat a la història oral dels nostres majors perquè en pocs anys no quedarà res d’eixe paisatge. La ramaderia ha desaparegut i, respecte a l’agricultura, no es pot lluitar individualment contra conreus intensius i hem anat a parar a què les cireres es venen a les portes de les cases, les ametles estan dins d’una bombolla de producció (en tres anys , més de 24 milions de planters en noves finques mecanitzades, en regadiu i florida tardana) i l’oli s’embotella. Vivim temps de noves economies amb nous serveis. Gran transformació. El debat pot ser llarg respecte a la continuïtat de les activitats tradicionals o no. El que sí tinc clar és que el nostre terme ha d’intentar ser sostenible. Com? No ho se. Podem obrir el debat. L’import…
Imatge
Aquest cap de setmana una dona em comenta : 70 anys sense mare i per eixe món. Casada, dos fills, emigració, sola, ama de casa, Les mares. I els pares, què? jo sóc militant i partidari d’una criança en la igualtat, però reconec que eixa realitat encara està un poc llunyana. L’hospital és un espai on el temps (minuts i hores) passa diferent. On tens temps de descobrir espais vius i d'altres morts com podeu comprovar en les fotos que vos adjunte: teulada i façana. En una teulada d’un edifici en desús sorgeix la vida (figa palera) i en una façana on el temps s’ha parat perquè ja no bull amb la seua funció: educar. El batec del cor hui en dia el podeu escoltar en “youtube”, però impressiona quan estàs en una sala amb total silenci i sents el seu so en directe. El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol de l'irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és racional, al cervell i…
Imatge
La pedra li parla a l’home. En el cabàs de llata, penjat al muscle esquerre, ja no porte ni ganxos, ni martell, ni cordell, ni maça, ni el recapte. Sols records i un telèfon mòbil que fa la funció de càmera fotogràfica. Entre esparregueres deixe darrere el poble (Carrer del Trinquet). El camí s’empina vorejant les coves. El marge és part del nostre paisatge. La pedra blanca s’enfosquirà a un to grisenc i el camí de ferradura s’extinguirà i amb ell els seus rastells. Patrimoni, ofici i art anònim.

25 d'abril de 2017
Imatge
Mireu que escrivia el 14 de gener de 2016 sobre “la xylella” : el nom ja ens avisa : la “xylella fastidiosa” ha posat en alerta tot el món del sector oliverer europeu. Des fa un parell d’anys al sud d’Itàlia (2013) ja ha matat 1 milió d’oliveres. Aquest estiu ja s’ha detectat a França i qui sap si no podria creuar els Pirineus. Aquest bacteri viu en l’interior de la planta i es transmet a través d’insectes que s’alimenten de la saba de les plantes i arbres. Es multiplica fins obturar-los, col·lapsar-los (marciment, assecament de fulles, defoliació) i matar-los. I no només, les oliveres (amb qui més s’ha acarnissat), també els arbres de pinyol(fruitals), tarongers, ametllers i vinya. De moment, l’única cura és arrancar-los. A hores d’ara, no s’ha trobat la manera de combatre’l. Pareix serque s’ha introduït a través de plantes ornamentals americanes. Allí, el bacteri no és tan mortífer. Ací ha trobat “l’escenari” perfecte
Ara pegueu una mirada al mapa publicat hui en la premsa (27/03…