Entrades

Imatge
L’estiuet de Sant Miquel s’ha avançat a aquest cap de setmana. Un cap de setmana ple de contrastos. Sí, perquè tinc amics que veuen el got mig ple i d’altres mig buit. Però això no ve ara al cas, ja parlarem del govern la setmana que ve... Les i els festeres del Poble Dalt han fet una festeta (torrà) a la Plaça per celebrar aquest Sant i com no, el lloc d’encontre no era altre que “la barreta”. Picades de tot tipus fetes per les mares i “algun” pare (molt bones totes, clar que sí!), però jo em quede en una picadeta que està perdent-se... La llavor d’aquest llobícomestible és de color groguenc. Hi ha de flor blanca (salvatge) i no és comestible. Aquesta lleguminosa conté glúcids, lípids, proteïnes i alcaloides que li donen un gustet amargoset que desapareix quan es macerat en aigua amb sal (salmorra). Recordeu de no confondre amb la “llobina (llobarro)” ni amb la cabra “llobina” (de pèl negre i blanc) 😉
Encara recorde quan “la ti Amparito” (Bar “Nostre”) ens enviava a Font Figuera pe…
Imatge
Tinc als amics de les terres blanques amoïnats (preocupats) perquè no isc a la festa.A trenc d‘alba (encara no clareja) em torna a despertar el soroll de la musica disco. Baix de casa, un grup de jóvens han obert les 5 portes del seu vehicle i han posat els bafles (altaveus) que porten al maleter atot drap (a tota pastilla). Em rente la cara i li faig dos petons a la dona. Se’n va a treballar. Quan se‘n van els darrers jóvens, no s’acaba el soroll, no es crea el silenci, tot el contrari, sorgeix “l’altre soroll de la festa” . Eixe que ara jo gaudeisc : els teuladins han eixit del seu niu i escoltes el seu “xeu-xeu“, vaig a per la premsa escrita (també m‘agrada el soroll de quan gires les fulles i els dits es fan negres de la seua tinta) i sents les graneres dels treballadors de l’ajuntament, el colpeig continu dels xorros d’aigua en les piques (font del poble), l’ home que ve de l’horta i em mostra la collita (ho sent aquest no el puc explicar perquè és olfactiu), el soroll de les cad…
Imatge
Natura, etnografia, cultura. El nostre poble ha de tenir una política de conservació i protecció.Els nostres avantpassats van desenvolupar un model de territori que va modelar el nostre paisatge amb dues activitats principals : agricultura i ramaderia. Això ha passat a la història oral dels nostres majors perquè en pocs anys no quedarà res d’eixe paisatge. La ramaderia ha desaparegut i, respecte a l’agricultura, no es pot lluitar individualment contra conreus intensius i hem anat a parar a què les cireres es venen a les portes de les cases, les ametles estan dins d’una bombolla de producció (en tres anys , més de 24 milions de planters en noves finques mecanitzades, en regadiu i florida tardana) i l’oli s’embotella. Vivim temps de noves economies amb nous serveis. Gran transformació. El debat pot ser llarg respecte a la continuïtat de les activitats tradicionals o no. El que sí tinc clar és que el nostre terme ha d’intentar ser sostenible. Com? No ho se. Podem obrir el debat. L’import…