pilota de fulls de paper

Si us abelleix, vos ofereix una oferta pasqüera amb retard però d’allò més dolça i gustosa per xusclar-se els dits : Pel matí, a trenc d’alba, fer llenya i encendre el forn per a pastar. Mentre agafe temperatura peguem una passejada pels camins del voltant a uns huit-cent metres d’altitud mirant la neu de la serra Aitana i fent un manoll d’espàrrecs per fer un remenat amb alls tendres i favetes per esmorçar. Acompanyat d’un gotet d’absenta. Rent, sal, aigua calenta, farina i a pastar el pa.. Per a dinar un arrosset caldòs de perdiu (no caçada amb les mans però poc a faltat) i descans al racó del foc perquè està nevant i fa fred. Per la vesprada toca les mones (El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors): ous, raspadura de llima, taronja sucada, sucre, sal, farina, rent i a pastar i fényer en un llibrell heretat dels besavis. A la post i a esperar que la pasta es faça bona (per cert la past

Diuen que la primavera la sang la fa bullir i per això apareixen les alergies, els constipats. Però no és eixe el meu tema d'escriptura sinó .... jo volia parlar d'una audició de música a la qual vaig assistir fa un parell de setmanes, però la bogeria sanitària-vital m'ha marcat unes quantes setmanes sense temps d'esbarjo ni res. Aquesta audició , personalment, va ser interessant per als pares que van assistir però per a mi portava sentiments barrejats de música i esport (no puc llevar-me del cap la pilota). Sí! tocaven dos clarinetistes com Jaume i Laura i un pianista com Guillem. Peces de Diabelli i populars com "Ja ve Sento i 3 hojitas madre". Tots tres, mira per on , formen l'equip benjamí de pilota del club d'albaida. Vegeu! pares i mares, no està barallat l'esport autòcton amb la música. Però com el temps passa inexhorablement, tinc un altre tema que vull comentar-vos. És un tema complicat: la mort, però des d'un punt de vista distint.