Són les deu de la nit d’un primer dia del mes d’agost. Al nostre país és el mes de les vacances, però a mi encara em queda una setmana de treball. Estic acabant de fer-me el sopar quan connecte la televisió i faig clik al botó nº 2 de la televió. És una cadena de minories i veig que va a començar-se una pel•lícula, de l’any 2003, titulada “ besos de gato ” del director Rafael Alcázar i que té com a principals actors a Juanjo Puigcorbé i Leticia Dolera. Però mireu quina casualitat, és l’adaptació d’una novel•la que feia uns quants anys havia llegit (no vos dic els anys per no assustar-vos) de l’editorial SM en la col•lecció “Gran Angular” de l’escriptor santanderí Alejandro Gàndara i titulat “ Falso movimiento ”. Aleshores em va entrar el cuquet de la curiositat de veure-la no sols pel fet de la comparança entre llibre i pel•lícula, sinó també per la temàtica que parla : la comunicació i diàleg entre els pares/mares i els fills adolescents; també fa referència a altres temes : com la ni