la frase comentada, arran d’una fotografia dels anys 60, va portar mocador 13 mesos fa que hui parle del dol . El dol és l'expressió mitjanament formalitzada de respondre a la mort, és a dir, la mostra externa dels sentiments de pena i dolor davant la defunció d'un ser volgut. En els països occidentals, això inclou els enterraments, les esqueles i roba de dol, entre altres. El costum de portar roba negra sense adorns en senyal de dol es remunta almenys a l'Imperi Romà, quan la toga pulla feta de llana de color fosc es vestia durant els períodes de dol. Durant l'Edat Mitja i el Renaixement, les robes pròpies del dol es portaven per pèrdues personals i generals: un exemple, després de la matança d’hugonots (dia de San Bartolomé) a França, la regina Isabel I d'Anglaterra i la seua cort va vestir de dol rigorós per a rebre a l'ambaixador francès. El color del dol més rigorós entre les reines europees medievals era el blanc en lloc del negre. Era costum
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
entre roques planta ornamental els boscos han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la història natural, social i econòmica del nostre país, des dels temps antics fins ara. Tenim que seguir conscienciant a la gent de la importància dels ecosistemes. La sèrie documental “el bosc protector” que emiteix la 2 està fent-ho i aquest matí parlaven dels “ tetraclinis articulata ”(?). Sí jo també m’ho he preguntat perquè, la veritat siga dita, no hi havia sentit mai eixa parauleta, però les imatges, per a un neòfit en el tema com jo, em semblaven a una mescla de xiprer i savina. Aleshores m’ha entrat el cuquet d’escorcollar entre llibres i he trobat la següent informació : bonsai pinyes i llavors forest o bosc Tetraclinis és un gènere d'arbres endèmic de l'oest de la regió mediterrània de fulla perenne dins la família del xiprer (cupressàcia). És oriünd del nord-oest d'Àfrica i les Muntanyes Atles del Marroc, Algèria i Tunísia també e
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
estava llegint un article sobre les inscripcions epigràfiques ( inscripcions fetes sobre materials durs: pedres, ossos, metalls,etc.) i l’ús de la braquigrafia, es a dir, les paraules no escrites senceres, quan llig la inscripció “ VI idus aprilis ” i he pensat parlar-vos, un poquet sobre el calendari romà i la manera de contar els dies del mes (inventaren un sistema força enrevessat). Recordeu que un any és el període de temps que tarda la Terra a fer una revolució al voltant del Sol El primitiu calendari romà tenia 10 mesos i l’any començava el mes de març (MARTIUS, déu Mart). Després per adequar el calendari lunar amb el solar van afegir 2 mesos més (el calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre); els quals els posaren al final : IANUARIUS (el déu de les 2 cares i portes) i FEBRUARIUS (el déu de la purificació). Això va passar l’any 153 abans de Crist (a.C.) quan l’elecció dels cònsols es va traslladar al 1 d