pilota de fulls de paper

 mes de novembre, un poc més prolífic : ofici carter, llunes, masovera, escreix, reixiu, anorèxia, oficis perduts, divendres ofici carter : estic escoltant la ràdio i estan parlant dels carters i un ofici que potser tinga els dies contats. Per a bé o per a mal, que una persona vinga i et duga la carta a temps o que s’enganye i tarde en arribar   no depen de “clouds” ni de la cobertura o senyal.   El tracte amb les persones ens fa humans i no màquines automàtiques sense sentiment. Tot és vàlid, el tacte i la lectura del paper com a record i els e-mails, whatsApps amb la seua immediatesa. I mirant-ho bé, tampoc hi ha tanta diferència, no? Puge i baixe cada dia, sempre faig igual camí, portant noves de mil maneres, sense cap interés per a mi, qui sóc? llunes : aquest matí esmorzant al bar un fregit de llom amb esclata-sangs , el tema de conversa era la pluja intensa que queia, la falta que teníem en aquesta zona interior valldalbaidina on ha plogut molt poc i l’eixida de p

mes d'octubre : transitant, drets lector, vida bella i divendres vesprada. Transitant del segle XIX al segle XXI, passant pel segle XX. La frase pareix un embolic de números romans, però sintetitza l’evolució en cent, escassos anys, dels canvis en el món dels arxius municipals. Em passat de l’escriptura cal·ligràfica a les màquines d’escriure mitjançant una ordre del 12 de febrer de 1900 la qual disposava que s’admetia en les oficines públiques els escrits que es presentaren ...”hechos con máquinas de escribir”.... en els mateixos termes i amb iguals efectes dels escrits copiats a mà. A passar l’escrit a l’ordinador i informatitzant l’administració (administració electrònica) : digitalització i “the cloud”= la nube. Pel mig : “les manualitats” dels papers de calco, les 250 pulsacions per minut, les fotocopiadores, l’ús del fax, el processador de documents, el correu electrònic i les www.....i qui sap demà.   Tot això respecte al contingut; respecte al continent: d’aq

està moll (7 de setembre), petites històries per a cors grans ( 14 de setembre), router (22 de setembre). 1.- està moll, els jòvens,   ara diuen fangós, i no es pot anar al bancal (més de 100 litres en 4 dies) a començar a arreplegar les primeres ametles d’una “anyà”(collita) que sembla escassa en quantitat. Estic tot xopat (molt mullat) i em trobe a un home fent caragols amb les seues “catiusques” (botes d’aigua) i el poalet. Home seriós i de poques paraules, però sempre amb la llengua a punt per dir-te alguna frase que sempre recordaràs. - Pep, no el faces mala sang, la crisi ha fet que tot puje i la sequera que les fonts del terme xorren a filet. Si l’aigua i la vida està tan cara, perquè no podem fer també que ens puje la tensió i deixem de beure aigua?. Anem a fer-mos la penúltima cassalleta (seca) amb els caragols “cuentets” (fenoll i mig “ditet/cuent”) que tinc a casa ja rentats (aigua freda i sal, un parell de vegades) i “enganyats” (aigua freda i foc al mínim fins que

com ja comente en l'altre blog "a dos i dos ratlles" (http://pilota-albaida.blogspot.com.es/ ) porté molt de temps sense escriure. Toca obrir finestres, ventilar, netejar, llavar i actualitzar aquest blog. La immediatesa del facebook fa que resulte més senzill escriure "el meus pensaments i parides" en ell, però ací continuaré. Un exemple són : 1.- juliol A) d’on eres? 'La diversió de la diversitat' estic parlant amb les dones de la neteja sobre on anem a passar les vacances i elles em diuen que van al seu poble. I tu, Josep, també aniràs al teu? jo, dubte, pense i recapacite, al meu? quin és el meu? amb mig segle de vida he contabilitzat 6 pobles de residència i habitatge. Des de ben nadó que he segut un infant viatger (crec que per aquest motiu ara no m’agrada “ni gens ni mica” viatjar).   La raó de tanta excursió? mon pare era mestre d’escola i el seu destí podia ser qualsevol. Em vaig ensenyar a caminar (el taca-tac dels anys seixanta

Estem a principi de maig i la xafogor torna amb la nova entrada dels vents saharians i la pujada de les temperatures i el meu amic de la foto està molt amagat entre les pedres dels marges (caragol passejant en fulla de morera). Obra d’art (en fang) que vaig adquirir en la primera setmana cultural de Laguar, pels anys noranta del segle passat, a un artista internacional holandés que vivia al Poble Mig. El pobre caragol no s’atreveix a eixir, els majors diuen…fa una calor d’estiu…(recordeu que en valencià, el gènere de la paraula és el femení). El caragol, en les nostres terres, és molt a sovint el protagonista de les cançons infantils …caragol, caragol trau les banyes que ix el sol… i també de la tradició com la història del caragolet que se n’anava a escola perquè volia aprendre a llegir; però quan va arribar, l’escola ja estava tancada, havia arribat l’estiu!. El caragol quan camina segrega una bava que facilita la seua marxa, però gasta molta aigua i per aquesta raó prefereix desplaç

EL SILENCI ssssssss, silenci, si us plau, escolteu els sorolls del vostre entorn. Per què costa tant saber que u és feliç quan ho ets? El silenci és l'absència total de so. No obstant això, que no hi haja cap so, no sempre vol dir que no hi haja comunicació. El silenci ens ajuda en pauses reflexives que servixen moltes vegades per a tindre més claredat dels nostres actes. El silenci és igual d'important que el so perquè sense so no es podrien fer silencis. Vivim en un món globalitzat i ple de sorolls. No tenim un moment per aturar el rellotge de sorra i escoltar el silenci. Ja siga de dia o de nit estem constantment connectats al telefon i el whatssap; la televisió i la ràdio ens borbadegen amb notícies i anuncis les 24 hores del dia. Em ve al cap la primera entrevista que li fan a un home que baixa de l'avió (venia d'Itàlia) i que li pregunten com pensa dirigir l'empori televisiu pel qual ha estat elegit pel seu en cap. Era a finals dels anys 90 del segle p