Una va nàixer l’any 1913. L’altra ha nascut l’any
1933.Quan tenia 9 anys la va perdre per
culpa del càncer.Com diu l’Eugeni Alemany, les mares valencianes
són molt patidores i exagerades perquè no dormen cap nit de la seua vida, o
això diuen elles, per culpa dels seus
fills; mai estan conforme amb les vegades que les crides o parles amb elles;
han heretat la capacitat de cuinar putxero tots els diumenges; es preocupen per
la teua imatge pública; poden sobreviure
menjant bullit; coneixen la vida, obra i miracles dels teus amics millor que
tu; i ens criticaran sempre que puguen davant de les seues amigues...per cert,
els pares valencians tenen dos frases contradictòries
amb les quals resolen qualsevol situació: “fes-li cas a la mare” quan parlen amb els seus fills, i “deixa estar al/la xiquet/a” quan parlen en la mare.mai és tard per a reivindicar la figura materna
Busque la paraula i no està
inclosa en el diccionari Alcover-Moll editat l’any
1985. Me’n vaig a consultar el
Diccionari Normatiu Valencià
publicat en 2016 per l’AVL. En
el mateix defineix el vocable com un art i una tècnica d’origen japonès de conreu d’arbres
xicotets. El “bonsai” de la caseta és una
olivera. Enguany, no ha fet olives, però la
resta d’oliveres han “maurat”(oblidem
la “d” i fem
la contracció vulgar de “madurar”) les
olives molt prompte. Serà per la
calor? Les almàsseres tindran que obrir
abans i malgrat que tenim el llenyer ple, trobe que tardarem uns dies en emprar
el “mauranet” (ventador d’espart
per al foc. Metàtesi de “maruanet”. Diminutiu de maruà”)
Estava jugant amb el tricicle de ferro (pedals, rodes amb
radis de filferro acerat, forquilla, manillar) amb seient de cuir i les manetes
del manillar de fusta que el besavi (sí, no
llegiu malament, el besavi) ens havia regalat.
- Josepet, vine! que
tens que anar al corral perquè la gallina
negra ha post un ou i te’l donaré.- Per què iaia ?
- Diuen i conten que menjar-se el primer ou post per una
gallina negra, allarga considerablement la vida. Mira jo, ja tinc 94 anys i ma
mare ja ho va fer amb mi. I també perquè quan encara està calentet te’l passes pels ulls i t’aclarirà la vista.
- Tot incrèdul, li
pregunte : això és veritat o és
cultura popular? Trobe que faré com el
besavi que agafa l’ou, encara calentet, i al
costat de la bassa de regar, junt a les
maduixes que comencen a fer-se rogenques, amb una agulla es fa un forat a la
part de de dalt i un altre a la de baix i se’l
xucla.
- Deixa-ho estar. Agafa el cabasset de llata del riurau i vés amb el tricicle a l’horta i fas un manoll de verdolaga
(herba carnosa i suculenta coneguda com “flor
del dia” perquè per la nit tanca la seua flor de color groguenc) per a la
cagarnera. Fes-ne prou perquè també vull fer un bullit de verdolaga
(verdolaga, ceba, creïlla,
aigua-poqueta-, sal i oli)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada