El cambrer ompli 1/3 del got i al costat deixa un altre amb aigua.

-Una i ens anem! l Es posa un xorret d’aigua i se la beu.

-Adéu, fins el proper divendres. Amb un gustet a regalíssia en la boca s’acomiada.

Recordeu : hi ha que beure amb moderació. Reconec que és una frase massa subjectiva i personal perquè : quina mesura és? El consum responsable implica, a més, no consumir alcohol, és a dir, si no es beu, millor.

Les cormarques centrals tenim gustos pareguts en les begudes que refresquen i alegren la nostra existència des de temps immemorial per a brindar amb el millor de les nostres somriures, sempre en bona companyia, i la resta, deixar-se portar. És la beguda per a lo bo i lo roí:  de l'amistat,  del comboi, de la perdició, del preàmbul.

Pareix ser que el primer aiguardent d’anís va ser elaborat pels mariners holandesos amb els seus viatges a l’Orient allà pel segle XVI. Allí van comprar llavors d’anís estrellat d’on s’obtén aquest aiguardent.

Les terres i els habitants que rodejen la mar Mediterrània tenen la seua pròpia beguda d’anís : Espanya (cassalla), França (anissette, pastís), Itàlia (sambuca, mistrà), Grècia (ouzo), Macedònia grega (tsipouro), Creta (tsikoudia), Turquia (raki), Siria, Líban, Israel i els països del Nord d’Àfrica (arak).

No sol pendre’s seca (jo conec un amic que sí perquè beu “candela”), es barreja amb aigua i/o gel. Eixa mescla rep el nom de “nuvolet, paloma”; però, també es pot mesclar amb mistela “un barrejat” o amb xarop de llima “un canari”. La gent més jove la beu gelada en forma de xupitet acompanyat d’un tràngol de cervesa.

A Alacant tenim 4 begudes espirituoses amb D.O. (denominacions d’origen) : anís paloma, aperitiu cafè, cantueso, herbero.

11 de maig de 2018 

Comptat i debatut, hi ha un feix de coses xicotetes diàries i habituals les quals no gaudeixen de renom i exotisme, però que són part de la nostra memòria. Interrogueu-se-les. Les anomenem “espai-temps”  : casa, família, escola, carrer, poble, entorn.

L’helicòpter està aparcat entre cirers i oliveres perquè malgrat que la partida és a Orba, no puc baixar a veure-la. Vos pareixerà una contradicció perquè seria pujar, però així som els de poble a l’hora de parlar. Vosaltres, si podeu, aneu, ompliu el carrer i gaudiu de la pilota.

El dissabte passat em vaig retrobar amb “eixes coses xicotetes” que desgraciadament ja no són ni diàries ni habituals per a mi: la terra. Tocava fer ús de les mans i netejar el jardí i llevar les "males" herbes. Pobretes, per què les direm males? Que jo sàpiga ni s’han barallat, ni han robat, però tenen eixe "sambenet” (és un escapulari utilitzat originalment pels penitents cristians per mostrar públic penediment per seus pecats i, més endavant, un hàbit penitencial amb què eren obligats a vestir els condemnats per la Inquisició. La denominació de sambenet, d'origen castellà, ve de l'expressió saco bendito, perquè era beneït per un capellà, cosa que donà lloc a sambenito per assimilació fonètica amb “San Benito”).

Eixes petites mans que van nàixer un 19 d’abril, ara tampoc són grans i, per més inri, són fines “sense callos”(durícies) com el llapis que agafen de dilluns a divendres i que entre setmana està  “fins més amunt del pirri” d’eliminar els correus electrònics “fem” que parlen de fungicides, d’aerosols, “d’auolors”, d’ungles, de mans, de peus, etc. i vaig pensar: quina teràpia contra els “spams”? un spa, no; un crit, tampoc; un mala paraula d’una llengua vituperina com la meua? menys encara (quin exemple donaria).

Ja ho tinc: netejar el jardí de la caseta amb les mans.

Ho sent per les partides de pilota que no veuré. Els xicons ja són fadrins per caminar a soles; encara què, de vegada en vegada, agafen sendes no desitjades i després, els matins, són “turmentosos”, i més si u treballa. Sabia que el whatsapp, no em fallaria a l’hora d’informar-me del resultat de les partides de pilota. L’equip de primera de palma fan una bona partida i guanya 4 a 10; l’equip de tercera de llargues perd 10 a 7; i el de segona de palma també guanya 10 a 5.

9 de maig

Diuen i conten les persones creients ”quién madruga, Dios ayuda”. Serà veritat? Mireu si no, malgrat estar “engabiat”, al bell mig de la civilització del present segle XXI, una subespècie d’ésser viu en extinció : “homo sapiens sapiens lectorem”  o el que és el mateix : una persona llegint.

Recordeu la data (9 de maig de 2018) i Guardeu-se la fotografia!