La mare de totes i de tots. Sempre tenia les portes de casa obertes i quan entraves ja estava oferint el que tenia a la seua despensa : ametles fregides, rotllets, coca de poma, codonyat, pastissets, carquinyols, ous de les seus gallines i, incl ú s, si tenies molta fam ja tenia el platet d ’ arr ò s en fesols i naps a punt. I clar, tant de menjar davant de tu no anaves a menysprear-ho. Aleshores tocava el moment de beure : des d ’ aigua fresca del pou (emblanquinada amb aguardent) passant per la cerveseta o el gotet de vi del tonellet. I mira que ha estat en un munt de cases. No perqu è li agradara el m ó n de les immobili à ries, si no perqu è li va tocar viatjar per la pen í nsula ib è rica. Va comen ç ar al costat del barranc de Sant Nicolau (Beniopa). D ’ on va passar a estar rodejada d ’ alquerians/nes (de la Comtessa) i d ’ all í va pegar un salt molt gran amb un Seat 600. A terres de neu, fusta i esclata-sangs : Herrera de S ó ria on ara viuen 10 persones i despr é s