19 d ’ abril, de bon mat í , de fa un grapat d ’ anys (54), Vicent “ El Manyo ” havia baixat amb la seua burra a la partida d ’Í sber a veure com anava la florida del cirers. Era un any avan ç at en la florida i va poder agafar un parell de cireres que ja tenien les seues galtes rogenques. Havia quedat en el creuament del cam í de Fontilles i la Venta. All í hi havia un Seat 600 de color gris esperant-lo. El conductor estava nervi ó s perqu è trobava que se li feia tard. -Vicent, vinga que arribar é tard a D é nia! li va dir Pepito “ El Sella ” al seu sogre. -Has tingut sort, mira quines dues cireres m é s boniques pots donar-li a la meua filla. Engeg à el motor cam í de D é nia. La dist à ncia no era molta (uns 20 quil ò metres), per ò el trajecte si li va fer etern i llarg. La seua germana (la Fernandita) estava esperant-lo a la porta de la cl í nica del Carrer Campos. -Com has tardat tant? li va preguntar amb eixe to de “ germana menuda i mare patidora ” . -Te